Joan Coloma Chalmeta : al servei de la premsa cooperativa i del país / Miguel Garau Rolandi
Garau Rolandi, Miguel


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània Edicions, 2024
103 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 38 ) 
ISBN 9788413563596

Joan Coloma Chalmeta (València 1886 - Barcelona 1937) esdevé una de les figures més prestigioses del cooperativisme català del primer terç del segle XX. Dirigent de la Federació de Cooperatives durant tot el període d'entreguerres. Entre 1922 i 1934 dirigí Acción Cooperatista, i en modernitzà els continguts i la gestió, amb una clara visió del paper que la premsa i la propaganda havien de jugar en la naixent societat de masses. Dirigent de la Unió Socialista de Catalunya i un dels principals impulsors del cooperativisme des de la Generalitat republicana: fou cap del Servei de Cooperació del Departament d'Economia i Agricultura (1934-1936), del Servei de Cooperació Agrícola des del 1936, i secretari del Consell Superior de la Cooperació. Sens dubte, Coloma contribuí de manera cabdal a consolidar un moviment cooperatiu a Catalunya al servei de les classes populars, madur i professional en la seva gestió. (Editorial).

Juli Vela Buldó : cooperació social, escolar i de consum / Jordi Pomés i Vives
Pomés i Vives, Jordi


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2022
111 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 37) 
Bibliografia. Apèndix.
ISBN 9788413562131

Juli Vela Buldó (1934-1997) va ser un gran idealista, un d'aquells grans reformadors socials que, ja de joves, tenen molt clar quins són els seus ideals i lluiten i entreguen tot el bo i millor que tenen d'ells fins al final dels seus dies per fer-los realitat. En concret, el seu va ser l'ideal d'una societat culta i autogestionada econòmicament pels mateixos treballadors en la qual un sistema educatiu renovat havia de jugar un paper cabdal. Els valors i virtuts que Vela desplegà al llarg dels quaranta anys (1957-1997) en els quals treballà intensament per assolir aquell model de societat feren d'ell un dels més importants reformistes socials -especialment en l'àmbit del cooperativisme, però també en el de l'educació- a la Catalunya de la segona meitat del segle XX. (Editorial).

El Moviment feminista cooperatiu : l'Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista (1931-1939) / Marc Dalmau Torvà, Mar Masip
Dalmau i Torvà, Marc


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània Edicions, 2022
110 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 36 ) 
Bibliografia. Inclou una breu biografia de les cooperadores Regina Lamo i Micaela Chalmeta.
ISBN 9788413561950

Dones que encapçalaren protestes socials en l'àmbit laboral i sindical, i també contra l'explotació, la injustícia social i la carestia. La història de l'Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista és una biografia col·lectiva que glossa la trajectòria d'un conjunt de dones obreres que s'organitzaren per vindicar el seu dret a un espai propi i conquerir l'autonomia dins el moviment cooperatiu català. Durant les primeres dècades del segle XX, en un context de forta hegemonia patriarcal, les cooperadores catalanes, una minoria entre minories, prengueren consciència, es formaren i s'autoorganitzaren, en una pugna per esdevenir visibles i ser reconegudes per la societat i pels seus companys. No obstant això, hagueren de transcórrer tres dècades per assolir-ho, durant la Segona República, coincidint també amb l'època de més esplendor del cooperativisme obrer de consum. I tan sols ho dugueren a terme a costa de fer-se omnipresents en qualsevol espai o activitat cooperativa. L'aportació d'aquelles dones senzilles fou bella i fulgurant, però breu, com un estel fugaç, com un miratge. Malauradament, la trista història que inaugurà l'inici de la llarga nit franquista n'esborrà qualsevol traça o deix de llum, d'una forma contundent i fulminant, i condemnà al silenci i a l'oblit aquella mena d'experiències emancipadores, que avui feliçment rescabalem i intentem reproduir. Un dels objectius d'aquest llibre és homenatjar la memòria d'aquelles dones tingueren un paper cabdal dins el cooperativisme i, per extensió, en tot l'obrerisme català.

Pau Robert i Rabadà : entre els moviments agraris i el republicanisme / Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep


Valls ; Barcelona : Cossetània : Fundació Roca i Galès, 2022
96 p. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 35) 
ISBN 9788413561615

Pau Robert i Rabadà (Vila-rodona 1873-1926), tot i que va morir als 53 anys, va ser la persona més significativa de Vila-rodona durant el primer terç del segle XX. Propietari d'ideologia republicana, va presidir la Societat de Treballadors Agrícoles diverses vegades, amb una preocupació manifesta per l'escola laica i agrícola que administrava la dita societat. El 1909 amb una candidatura solidària va guanyar les eleccions municipals, tot revertint la tendència monàrquica prèvia. El 1918 es va posar al davant de la construcció del celler cooperatiu del Sindicat Agrícola de Vila-rodona, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i l'enginyer Isidre Campllonch, inaugurat l'any 1919. Participà en diverses organitzacions agràries, com ara la Unió de Vinyaters -sindicat que defensava els interessos vitivinícoles, així com la persecució de les adulteracions de vi i la venda il·legal- i la Federació Agrícola de l'Alt Camp de Tarragona -formada per entitats i sindicats agrícoles de la comarca. El 1921 fou elegit diputat provincial i de la Mancomunitat de Catalunya per una coalició nacionalista i republicana. I el 1923 es va presentar a les eleccions a diputats a Corts, però no va ser-ne elegit. (Editorial).

Eladi Gardó i Ferrer : activista, organitzador i propagandista del cooperatisme català / Jordi Ibarz
Ibarz Gelabert, Jordi


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2021
112 p. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 34) 
Bibliografia i fonts.
ISBN 9788413560847

Eladi Gardó presidí la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya entre 1920 i 1923. Eladi Gardó i Ferrer (Barcelona, 1874 - 1958) fou un cooperatista, advocat i polític republicà català. Sovint se l'ha presentat com el paradigma de l'obrer que, mitjançant l'estudi i l'esforç personal, aconseguí transcendir la seva classe social. Fou, sobretot, un activista, organitzador i propagandista del cooperatisme català. A finals del segle XIX va prendre una part molt activa en la fundació de la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears. Més endavant es distingí per les seves campanyes en pro de les compres en comú i a favor de la creació de cooperatives obreres per a la construcció de cases barates. Presidí la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya entre 1920 i 1923. A 1902 havia estat un dels fundadors de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Inicià la seva activitat política en el lliure pensament, d'allí passà al socialisme, i posteriorment s'afilià al Partit Republicà Radical del qui fou regidor a l'Ajuntament de Barcelona entre 1915 i 1920. Allunyat del cooperatisme en el període més exitós, durant la Segona República Espanyola, fins el moment i malgrat la seva importància ha estat una figura poc coneguda del cooperativisme català. (Editorial).

Josep Maria Rovira i Jané : l'afany pel benestar de la pagesia vitivinícola / Josep Solé i Armajach
Solé i Armajach, Josep


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2021
104 p. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 33) 
ISBN 9788413560199

Josep Maria Rovira i Jané (Sant Sadurní d'Anoia, 1885 - Barcelona, 1964), sacerdot, fill fadristern i hereu intel·lectual dels pares, propietari agrícola per uns anys, enòleg i fitopatòleg, sociòleg i economista. Associat a la Cambra Agrícola del Noia, en va ser director del laboratori enològic, i secretari de l'entitat i de la Caixa Rural. Destinat a l'acció social catòlica, la Cambra el va impulsar els dies crítics del trienni bolxevic; aconseguida la vocalia de la Federació Catòlica Agrària de Barcelona, la coincidència d'objectius el va acostar a la Unió de Vinyaters de Catalunya, i va arribar a ser membre de la seva Junta regional; va intervenir en la fundació de la Confederación Nacional de Viticultores de España. Promotor de sindicats, cellers cooperatius i caixes rurals, va lluitar pel benestar de la pagesia, difonent coneixements, suggerint la diversificació industrial de la producció. Davant la urgència de fer front a una crisi que arruïnava el sector, no va dubtar d'enfrontar- se al comerç fraudulent i a governs autistes. Fill de la terra i apassionat per l'art del pagès, se'ns mostra sorprenent, inquiet, treballador incansable i un xic somniador. (Editorial).

Fernando Garrido Tortosa: Agitació i escriptura política. La pulsió cooperativista / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2019
96 p. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 32) 
Bibliografia. Apèndixs documentals.
ISBN 9788490349045

Fernando Garrido Tortosa (Cartagena, 1821-Còrdova, 1883) fou un polític demòcrata i republicà federal espanyol que es proclamà socialista. Escriptor d'una extensa obra progressista, anticlerical i lliurepensadora, fou, també, un dels principals i més influents propagandistes del cooperativisme a Espanya i molt especialment a Catalunya al segle XIX, arran de la visita que feu a Manchester i en què conegué l'obra dels Pioneers of Rochdale. La seva reiterada implicació en les principals conspiracions revolucionàries antimonàrquiques el dugué a romandre sovint a la presó i a l'exili i, de retruc, a conèixer i formar part de les principals avantguardes demòcrates i revolucionàries europees del moment, al costat de personatges com els italians Mazzini i Garibaldi, l'hongarès Kossuth, els francesos Ledru-Rollin i els germans Reclus, o el rus Bakunin. La importància de les relacions de Garrido amb el republicanisme i el cooperativisme catalans ha estat sovint recordada, però no ha comptat amb cap estudi específic. Al costat de la valoració de Fernando Garrido en tant que historiador, publicista i polític republicà federal, sens dubte un dels principals personatges del vuit-cents, aquest llibre pretén posar de manifest la seva contribució fonamental al cooperativisme i també a la cultura republicana i obrerista catalanes. (Editorial).

Albert Pérez Baró / Jordi Pomés Vives
Pomés i Vives, Jordi


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2018 (Cooperativistes catalans, 31) 
ISBN 9788490347843

Albert Pérez Baró (Barcelona 1902-1989) va ser una de les figures més rellevants del cooperativisme català del segle XX. Sobretot ho fou entre 1950 i 1980. Durant aquests anys va treballar per mantenir en vida o amb la màxima salut possible el ric cooperativisme del país. També va ser qui va teoritzar més sobre la temàtica. Fou el català que més va estudiar el moviment i el que més escrits i discursos en públic en va fer. Dictà centenars de conferències i publicà més d'un miler d'articles en diaris, revistes i butlletins a banda de vint-i-tres llibres o opuscles sobre cooperativisme. Es convertí en un reconegut expert en aquesta matèria en l'àmbit internacional. Va entregar la seva vida a l'ideal de la cooperació i als seus nobles valors. Mostrà amb la seva vida quins eren aquests valors tot procurant predicar-los amb l'exemple. Per això va ser tan reconegut, fins pels que no combregaven amb les seves idees. Aquests valors l'impulsaren a comprometre's en la defensa del cooperativisme tant des de la mateixa base, participant abnegadament en les tasques de gestió de la cooperativa de consum Teixidors a Mà, de Gràcia, com promovent projectes d'envergadura més enllà de l'àmbit local com ara la creació el 1951 del Centre d'Estudis Cooperatius. (Editorial).

Josep Roig Magriñà :la cooperació agrària valenta, de gestió eficaç / Antoni Gavaldà i Marcel·lí Piñana
Gavaldà i Torrents, Antoni


Valls : Cossetània, 2018
120 p. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 30) 
ISBN 9788490347348

Josep Roig Magriñà (Valls, 29 de setembre de 1917 - Sant Cugat del Vallès, 18 de maig de 2004) va ser un cooperativista agrari català rellevant en tres àmbits de la província de Tarragona: la Societat Agrícola de Valls, de la qual va ser president (1954-1978); la Unión Territorial de Cooperativas del Campo, de la qual va exercir de secretari des de 1958, i posteriorment de vicepresident fins al 1976, i la Unió Agrària Cooperativa de Reus, de la qual fou vicepresident (1963-1976). Afiliat a ERC, s'exilià després de la derrota a la guerra d'Espanya. En el seu retorn, protagonitzà una època brillant de gestió i impuls a la Societat Agrícola en ple franquisme, tot i ser d'esquerres, gràcies al seu pragmatisme unificador. En el seu pas per la cooperació de segon grau a Reus, portà el timó de la comercialització i obrí mercats difícils a l'estranger en una Espanya autàrquica. La darrera etapa la va viure com a conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i posteriorment diputat de la Generalitat restaurada, sota la presidència de Josep Tarradellas (1977-1982). En el curs de la seva vida rebé diverses condecoracions i reconeixements. (Editorial).

Joan Poblet i Teixidó : la qüestió agrària com a qüestió nacional / Xavier Ferré Trill
Ferré i Trill, Xavier


Valls : Cossetània, 2017
112 p. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 29) 
ISBN 9788490346068

Joan Poblet i Teixidó (Montblanc, 1877-1918) exemplifica la relació entre catalanisme i agrarisme a la Conca de Barberà. Aquesta biografia aprofundeix, en conseqüència, en la dedicació que l'advocat tingué en ambdós centres d'interès, i, fonamentalment, en la pràctica fundacional de l'associacionisme agrari empeltat d'una específica ideologia nacional. Aquest lligam motiva una part significativa de la socialització cooperativista duta a terme essencialment en campanyes periodístiques i de conscienciació, cosa que explica el vessant públic de la seva dedicació. Un altre objectiu d'aquest volum, però, és resseguir la vinculació del jurista a l'evolució de les tipologies associatives a la Conca, en l'articulació de les quals tingué una constant implicació: des de la Cambra Agrícola de Montblanc fins a la Federació Agrícola de la Conca de Barberà. Poblet i Teixidó aporta una concepció destacada entorn d'un model cooperatiu associat a la via reformista. (Editorial).

Francesc Torras Sayol : un propietari conservador al capdavant de l'acció cooperativa / Jordi Planas Maresma
Planas i Maresma, Jordi


Valls : Cossetània, 2016
104 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 28) 
ISBN 9788490345283

Francesc Torras Sayol (Caldes de Montbui, 1868-1936) és un exemple paradigmàtic d'un fet que als ulls d'avui pot resultar sorprenent, però que al començament del segle xx no va ser en absolut extraordinari: la participació dels propietaris rendistes i conservadors en el cooperativisme agrari. Membre de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i de la Lliga Regionalista, caporal del sometent, alcalde de la seva localitat durant la dictadura del general Primo de Rivera, president de l'Associació de Propietaris Rurals de la comarca durant els anys trenta. En totes les facetes de la seva vida social va ser un clar exponent de la "gent d'ordre", i la seva participació destacada en el cooperativisme (vicepresident de la Cambra Agrícola del Vallès, president del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Caldes de Montbui) responia al que ell entenia com una missió social ineludible, preservar la pau social en un moment en què s'esfondrava inexorablement, cosa que, fins i tot, li costà la vida. (Editorial).

Ramon Vidal-Barraquer i Marfà : cooperació, tècnica i mestratge / Marcel·lí Piñana Edo
Piñana Edo, Marcel·lí


Valls : Cossetània, 2016
96 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 27) 
ISBN 9788490343838

Ramon Vidal-Barraquer i Marfà (Sarrià, 1920-Cambrils, 1998). D'arrels familiars cooperatives i doctor en enginyeria agrònoma, fou un important referent tècnic per a la pagesia de la demarcació de Tarragona en els darrers decennis del segle XX. Des de la direcció de l'Estació Enològica de Reus va desenvolupar la recerca en el camp de l'enologia i, després, de la fruita seca, especialment de l'avellaner. En qualitat de president impulsor del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Priorat (1953-1985), apostà per la comercialització del vi de qualitat. En el camp de la cooperació provincial, va acabar liderant la Unió Agrària Cooperativa entre 1976 i 1980 i, en l'àmbit català, va participar en l'endegament i la consolidació de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (1983-1990). Durant trenta-nou anys va presidir la Cooperativa Agrícola de Cambrils (1959-1998), dinamitzant-ne el creixement i la seva modernització. L'any 1992 la Generalitat de Catalunya li concedí la medalla al mèrit agrícola. (Editorial).

Andreu Cortines Jaumot : cooperativisme i llibertat nacional / Josep Edo Puertas
Edo Puertas, Josep


Valls : Cossetània, 2015
112 p. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 26) 
ISBN 9788490343005

(Barcelona, 1909-1989) va néixer al barri de Sant Andreu de Palomar. Militant del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), va impulsar des de la Cooperativa l'Andreuenca la creació de la Unió de Joventuts Cooperatistes, de la qual fou president i director del seu òrgan de premsa, Tremp. En acabar la Guerra Civil, es va haver d'exiliar a França, on, en esclatar la Segona Guerra Mundial, es va incorporar a la xarxa d'evasió Vic-Martin, que ajudava refugiats a traspassar la frontera i subministrava avituallament a la Resistència. A Tolosa de Llenguadoc va fundar Acció Cooperatista Catalana i va ser director d'Impuls, el seu òrgan de propaganda. També fou president del Casal Català de París i col·laborador a l'exili del president Tarradellas. Impulsor i redactor de la Llei de cooperatives de Catalunya del 1983, va promoure la creació de les noves estructures del cooperativisme. Va ser president del Consell Superior de la Cooperació i de la Federació de Cooperatives de Consum. També fou director de la revista Cooperació Catalana i membre de la comissió que va negociar l'acord de compensació del patrimoni confiscat a les cooperatives. (Editorial).

Màrius Pons Sumalla : un cooperativista comunista i controvertit / Teresa Ibars Chimeno
Ibars Chimeno, Teresa


Valls : Cossetània, 2015
88 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 25) 
Bibliografia i fonts. Apèndixs.
ISBN 9788490341438

Màrius Pons Sumalla ((Arbeca, 1917 - Lleida, 2013), fill d'una família humil del poble, va marxar com a voluntari a la Guerra Civil de 1936. En aquell moment, va allistar- se a la centúria de la columna Macià-Companys. Es va afiliar, l'octubre de 1938, al Partit Comunista i, un cop acabada la guerra i com a testimoni directe del que ell anomenava "l'últim quilòmetre quadrat de l'Espanya Republicana", va passar per diferents períodes de presó i treballs forçats. Als anys cinquanta va entrar a treballar en una empresa familiar lleidatana, Olis Guiu, que es dedicava a la producció i exportació d'oli d'oliva. L'any 1970, tot i la seva fama de comunista, va ser contractat com a gerent de la Secció d'Olis de la Uteco de Lleida, des d'on va emprendre una tasca intensa a favor del cooperativisme en uns moments en què la realitat del franquisme apaivagava l'esperit d'aquest moviment. Paral·lelament a l'activitat professional i sobretot a partir de la seva jubilació, fou un home prolífic en el món de la premsa i no solament va opinar de cooperativisme, d'agricultura i de mercats interiors i exteriors, sinó que també protagonitzà diferents episodis de la vida política de Ponent. Fins al darrer moment de la seva vida, es definí a si mateix com un comunista pur. (Editorial).

Joan Ventosa i Roig : impulsor del cooperativisme, de Catalunya a Mèxic / Agnès Rotger i Dunyó
Rotger i Dunyó, Agnès


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, DL 2012
94 p. : il., mapes, quadres ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 21) 
Bibliografia.
ISBN 9788490340431

(Vilanova i la Geltrú, 1883 - Ciutat de Mèxic, 1961) és sens dubte una de les figures clau del cooperativisme del segle XX. Farmacèutic i agrònom de formació, Ventosa es va implicar des de jove en una cooperativa de consum de Vilanova, i ben aviat va començar la seva tasca de divulgació i de teorització del cooperativisme. Va ser president de les federacions de cooperatives catalana i espanyola, i també va formar part del comitè central de l'Aliança Cooperativa Internacional, on va formar part de la comissió encarregada de fixar els principis bàsics de la cooperació moderns. Va ser un redactor destacat de les històriques lleis de cooperatives espanyola i catalana dels anys 30. A causa del seu compromís polític -va arribar a ser conseller de la Generalitat- es va haver d'exiliar a Mèxic, i allà es va convertir en un dels principals experts mundials en cooperació escolar.

Joan Rovira Marqués : el cooperativisme obrer i col·lectivista / Ivan Miró i Acedo i Marc Dalmau i Torvà
Miró i Acedo, Ivan


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2014
88 p. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 24) 
Bibliografia.
ISBN 9788490342183

Joan Rovira i Marqués (Altafulla, 1884 - Barcelona, 1937) fou un obrer del tèxtil que visqué de primera mà les convulsions socials de la Barcelona de primera meitat del segle XX. Participà en els medis llibertaris de principis de segle i, reaci a les tesis insurreccionals, recalà en la cooperació com a transformació pràctica de la societat, mantenint un accent revolucionari i socialitzant. Soci de la Flor de Maig, amb l'adveniment de la República esdevingué un dels principals propagadors de la cooperació arreu del territori català i desplegà una prolífica activitat a Acción Cooperatista, sovint sota el pseudònim de "Galfe". L'esclat de la guerra i la revolució el trobaren implicat en les estructures representatives del moviment, i fou nomenat president de la Federació de Cooperatives de Catalunya, el 1937.

Albert Talavera i Sabater : Un lideratge ambiciós, malaguanyat / Josep Maria Vallès i Martí
Vallès i Martí, Josep Maria


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2013
96 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 23) 
ISBN 978-84-9034-132-2

Albert Talavera Sabater (Sarral, 1888 - Tarragona, 1970) estudià la carrera de dret i féu oposicions a notaries, però la seva dèria fou el cooperativisme agrari. El 1913 fundà a la seva vila nadiua el Sindicat de Vinyaters i de la mà de Josep M. Rendé, Josep Cabeza i Joan Poblet es convertí en un dels puntals de l'obra de divulgació i organització a Catalunya de la pagesia vitivinícola. Fou conseller, tresorer, secretari i gerent, successivament de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà. En aquest darrer càrrec va patir el descrèdit personal per la fallida del projecte, llast que arrossegà de per vida. Fundà el 1930 el Sindicat de Pagesos de Catalunya per combatre el trust dels adobs que abusava en els preus de venda dels productes que eren necessaris pels pagesos. Desenvolupà una ingent tasca periodística en diversos setmanaris de Montblanc entre els anys 1914 i 1936. Els seus articles literaris en aquests mateixos mitjans corroboren la seva trajectòria com a home culte i bon comunicador. Fou regidor i alcalde de Montblanc per la Lliga Regionalista, fervent seguidor de Cambó i destacat activista catalanista conservador a la vila ducal. Durant la República combaté ardidament amb la seva ploma la política de la Generalitat republicana. El 1936 ocupà durant un breu període de temps la comissaria de la Generalitat a Tarragona fins a les eleccions del febrer. Després del conflicte bèl·lic continuà a Tarragona exercint d'advocat, però no féu carrera en el règim franquista pel seu passat catalanista.

Pere Boldú i Tilló : Cooperació i formació / Josep Maria Pons i Altés
Pons i Altés, Josep Maria


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galés : Cossetània, 2013
88 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 22) 
ISBN 9788490341179

Pere Boldú i Tilló (Arbeca, 1926 - Lleida, 2009) va ser un dels dirigents més importants del cooperativisme català de l'últim terç del segle XX. Va modernitzar la secció de volateria de la Cooperativa Provincial Avícola y Ganadera (Copaga), va formar part del Consell Superior de la Cooperació de Catalunya, fou vicepresident de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i president de la Cooperativa del Camp l'Arbequina, de l'Agrupació de Cooperatives Agrícoles de les Terres de Lleida i de la Fundació Catalana de Cooperació, a més d'altres càrrecs a la Caixa Rural de Lleida, a la Unaco o la Unión de Cooperativas Agrarias de España. El seu ideari va conjugar la fidelitat als valors democràtics i cooperativistes amb la importància de la gestió eficaç, i sempre el preocupà la formació tant dels socis com de les juntes. Va rebre, entre altres distincions,la Medalla de l'Agricultura Catalana i la Medalla Francesc Macià.

Josep Espriu i Castelló : la vocació de la medicina cooperativa / Santos Hernández Benavente
Hernández Benavente, Santos


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, DL 2012
95 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 20) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788490340240

Josep Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1914 - Barcelona, 2002), és l'exemple perfecte de l'home consagrat a una vocació. En el seu cas, a la de la medicina social, mitjançant el seu somni del Cooperativisme Sanitari Integral. Aquest cooperativisme va arribar a crear una xarxa de serveis mèdics i hospitalaris, d'àmbit estatal, amb uns vint-i-un mil metges socis cooperatius, al servei de més d'un milió i mig d'abonats. I va aconseguir que l'Aliança Cooperativa Internacional acceptés la seva filosofia com a una branca especial del cooperativisme. Tanmateix, home profundament i humanament religiós, perfeccionista i d'una immensa capacitat de treball, no va arribar mai a sentir-se veritablement satisfet de l'aparent èxit de la seva obra.

Micaela Chalmeta / Montserrat Duch Plana
Duch i Plana, Montserrat


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galés : Cossetània, 2009
93 p. il. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 13) 
Bibliografia.

La biografia de Micaela Chalmeta, amb el pseudònim d'Amparo Martí, ens descobreix una dona propagandista del cooperativisme i del socialisme el primer terç del segle XX que va participar en diversos mítings i conferències per tota la geografia catalana i que fou fundadora de l'Agrupació Femenina Socialista de Barcelona. Membre de la cooperativa Modelo Siglo XX, amb l'impuls a la mobilització de les dones, derivat del dret al sufragi durant la II República, participa en la creació de l'Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista, per encàrrec de la qual va traduir l'opuscle La cesta de la compra. El llibre recupera una de les figures del moviment d'emancipació de les dones a Catalunya. Els articles mostren la seva militància en les alternatives basades en la cooperació, el socialisme i el feminisme, en l'actualitat social del temps que li va tocar viure.